Les noves zones d’exclusió a la pesca sumen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa equival aproximadament a la superfície d’Andorra.
Catalunya ha afegit aquest 2022 un total de 20 noves zones d’exclusió permanent a la pesca demersal, és a dir, la d’espècies que habiten al fons del mar. Aquestes zones ocupen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa multiplica per 283 la superfície marina on no es pot realitzar aquest tipus de pesca.
La creació d’aquesta nova xarxa d’àrees protegides és el resultat d’una estreta col·laboració entre les confraries de pescadors de Catalunya, el sector científic, representat per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya durant més de tres anys.
“Aquesta mesura contribuirà a la recuperació dels ecosistemes i de les poblacions d’espècies marines que en formen part”, celebra la investigadora de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Laura Recasens.
La iniciativa s’emmarca dins de l’Estratègia Marítima de Catalunya, que està basada en el model de la cogestió, és a dir, en la participació activa de tots els actors implicats en la presa de decisions sobre gestió pesquera. Tot i això, els primers passos els van donar l’any 2013 un grup de pescadors de la Confraria de Roses que va decidir fer el primer tancament d’una zona de pesca. Més tard, al 2015, un equip científic de l’ICM-CSIC va començar a estudiar com aquesta mesura estava contribuint a la recuperació de l’ecosistema.
Aquest primer tancament va comportar un increment en l’abundància de juvenils i adults d’espècies comercials, no només dins l’àrea protegida, sinó també en les àrees adjacents. Arran dels bons resultats, es va decidir estendre la iniciativa a totes les confraries de Catalunya fins a l’establiment, ara, d’aquesta xarxa de 20 noves àrees marines protegides al llarg de tot el litoral.
Així mateix, el model català s’està implementant en altres zones de l’Estat gràcies a la col·laboració entre l’ICATMAR i el Instituto Español de Oceanografía (IEO) amb la Secretaria de Pesca del govern espanyol.
Una fita històrica
En conjunt, les diferents zones sumen un total de 462 kilòmetres quadrats protegits, el que equival aproximadament a la superfície d’Andorra.
“Valorem molt positivament el fet que, per poder dur a terme la implementació d’aquest model a Catalunya, les diferents confraries de pescadors hagin renunciat a explotar part dels seus caladors, contribuint així a la protecció dels ecosistemes marins”, exposa en aquest sentit l’investigador de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Joan B. Company, convençut que la nova mesura serà molt beneficiosa per al medi marí.
I és que, a conseqüència de l’existència d’aquesta xarxa d’àrees marines protegides, des del gener de 2022 no s’hi permet cap mena d’activitat pesquera demersal, la qual cosa afavorirà la recuperació de la biodiversitat i l’augment de la biomassa de les espècies que hi habiten, incloent-hi la de les d’interès pesquer.
En aquest sentit, des de l’ICATMAR i l’ICM-CSIC s’està apostant per un programa de seguiment i restauració dels ecosistemes explotats que asseguri una recollida continuada de dades científiques de qualitat per informar les decisions de l’administració en matèria de gestió pesquera.
