El primer pas per poder dur a terme el monitoratge dels recursos pesquers és la recopilació de dades. A partir de les dades obtingudes podem comprendre la biologia de les espècies i les característiques de les comunitats on habiten, així com elaborar mapes de distribució i ampliar la informació disponible sobre la selectivitat dels arts de pesca.
Les dades pròpies i les externes, com ara les notes de venda, el cens de la flota pesquera i les que provenen de les caixes blaves de les embarcacions (VMS; Geoblau), ens permeten generar coneixement en l’àmbit de les pesqueres. En podem obtenir dades biològiques necessàries per a les avaluacions pesqueres, com són les freqüències de talles, les èpoques de reproducció i les talles de primera maduresa de les espècies estudiades.
Aquest coneixement adquirit ens proporciona les bases per disposar de capacitat de resposta enfront dels diversos escenaris i reptes presents en l’àmbit d’actuació de l’ICATMAR: la variabilitat ambiental, l’adequació de les mesures de gestió a la realitat del sector pesquer o la participació en comitès tècnics i de cogestió, entre d’altres.
Pesca marina recreativa
En pesca marina recreativa, treballem amb una metodologia combinada d’enquestes a camp i online, que els pescadors responen voluntàriament. Anualment s’arriba a una mitjana de 10.000 pescadors recreatius marins enquestats i s’obtenen dades de diversos tipus: sociològiques, socioeconòmiques, dades sobre quines espècies es capturen, la talla i pes d’aquestes captures i la freqüència en què practiquen l’activitat.
Les dades de pesca marina recreativa s’obtenen mitjançant una metodologia combinada d’enquestes online i de camp. Les enquestes online es distribueixen via correu electrònic a adreces aleatòries d’entre les proporcionades pels pescadors quan gestionen el registre de la seva llicència. Des de 2020, la Generalitat requereix el registre d’una adreça de correu electrònic en el procés de registre de llicència, i per tant s’ha pogut dissenyar la distribució d’enquestes de manera que, encara que un pescador es tregui més d’una llicència a l’any, només pot rebre l’enquesta un cop l’any. Amb les enquestes online assegurem tenir una resposta el més àmplia possible per part del sector pesquer recreatiu (una mitjana de 900 respostes al mes). Les enquestes de camp es realitzen al llarg de la costa catalana, des de Portbou fins la desembocadura del riu Sènia, dividint la costa catalana en 11 zones. Per cada zona, es mostreja a peu (resseguint la línia de costa) i a port en cada estació de l’any, és a dir, obtenim entre 8 i 12 mostrejos per zona per any en total. L’objectiu de les enquestes de camp és tenir informació detallada sobre la composició, la talla i el pes de les captures.
Pesca comercial
Treballem amb les flotes d’arrossegament, encerclament i arts menors, a bord d’embarcacions comercials amb la col·laboració dels pescadors. Les mostres de la captura de pesca obtingudes a bord es treballen després al laboratori per obtenir dades biològiques que ens permetin valorar l’estat de les poblacions marines explotades de la costa catalana. El mostreig està centrat en les següents espècies objectiu:
A bord de les embarcacions de pesca d’arrossegament, els pescadors separen la captura en dues fraccions: la fracció comercial, que conté tot allò que després es vendrà a llotja, i la fracció rebutjada, on trobem tant individus d’espècies comercials que no arriben a la talla mínima legal, com espècies sense interès comercial, i també restes naturals o deixalles marines que les xarxes han recollit. S’obtenen mostres de la fracció comercial, del rebuig i de les restes que es porten al laboratori.
A bord de les embarcacions de pesca d’encerclament s’obtenen mostres de la captura de la barca tal i com surt del mar, és a dir, sense classificar per espècies ni categories, i s’obtenen mostres també de les espècies acompanyants per poder tenir dades de la captura real d’aquest art de pesca. Les mostres es porten al laboratori.
A bord de les embarcacions d’arts menors s’obtenen mostres de les espècies objectiu d’aquestes barques, que es porten a analitzar al laboratori.
Al laboratori, es prenen una sèrie de mesures que després de ser analitzades permetran obtenir informació molt variada sobre els ecosistemes explotats. Les mesures de talla, la determinació del sexe i de l’estat sexual, i el pes de les gònades (els òrgans reproductors) serveixen per traçar un mapa en l’espai i en el temps del cicle reproductor de les espècies objectiu. En quina època de l’any es reprodueixen? On es troben durant aquesta època? També podem saber quina és la talla (que en la majoria d’organismes marins està directament relacionada amb l’edat) a la qual els individus d’aquestes poblacions comencen a reproduir-se. Això és important, per exemple, per determinar una talla mínima a partir de la qual els individus poden ser extrets de la població, és a dir, pescats, sense posar en perill la sostenibilitat de la població en el temps.
A banda de les dades provinents dels nostres propis mostrejos a bord, també recopilem i analitzem dades externes: són dades generals de tota la flota comercial, com per exemple les dades de venda a llotja, cedides per la Generalitat de Catalunya, o els registres de posicions GPS de pesca de les embarcacions, cedides per Secretaria General de Pesca del Govern d’Espanya.
Els models que actualment estem utilitzant necessiten dades de talles dels individus, informació sobre com es relacionen la talla i el pes de cada espècie, la talla de primera maduresa (a quina talla comencen a reproduir-se) i en quina època de l’any es reprodueixen.
A més, amb les nostres dades podem:
A banda de recopilar dades sobre les captures de la flota, l’ICATMAR també recull dades de caràcter socioeconòmic sobre la flota pesquera comercial, amb la finalitat d’orientar la presa de decisions, focalitzar l’atenció i els recursos públics allà on siguin més necessaris i prioritzar les accions incloses a l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030 (EMC).
Les dades socioeconòmiques es recullen a través d’enquestes a armadors, patrons i tripulació de la flota pesquera, i les dades es tracten de manera agregada i anònima. El 2020 es va realitzar l’estudi al port de Vilanova i la Geltrú, i al 2022 al port de Palamós.
