Descobreix les noves funcionalitats del visor pesquer

Estrenem noves funcionalitats del visor de dades pesqueres de l’ICATMAR. A partir d’ara, podreu explorar les dades del mostreig d’encerclament. A més, hem incorporat millores en la comparació de freqüències de talles i reorganitzat el visor per facilitar l’exploració de les dades.

Visor de dades pesqueres per a la modalitat d’encerclament.

El visor de dades pesqueres de l’ICATMAR va arrencar el 2023 mostrant les dades del mostreig l’arrossegament. Ara, gràcies a l’actualització del visor és possible, per primera vegada, explorar les dades de la modalitat d’encerclament. Tal com ja es podia fer amb l’arrossegament, clicant sobre una de les pesques d’encerclament al mapa del visor, es mostra la composició de captura de la pesca seleccionada indicant la biomassa de les espècies objectiu, sardina i/o seitó, i de la resta d’espècies capturades. A més, gràcies a la integració de dades externes de Copernicus i EMODnet Seabed Habitats, també es poden comprovar les condicions meteo-oceanogràfiques que s’estaven produint mentre es realitzava la pesca i a quin tipus d’hàbitat marí pertany el fons sobre el que es va dur a terme.

Comparació de freqüències de talla per any de lluç mostrejat des de 2019 a 2023.

Durant els mostrejos de les dues modalitats, tant a bord d’embarcacions pesqueres com al laboratori, es mesura la totalitat o una submostra dels individus de totes les espècies capturades. Aquestes dades proporcionen informació molt valuosa sobre l’estructura de les poblacions, ja que permeten conèixer la distribució de talles de les espècies, és a dir, el seu rang de talles aproximat i la proporció d’individus de cada talla. Amb l’antic visor ja es podien examinar les distribucions de talles de les espècies mostrejades, però amb la nova versió és possible comparar les distribucions de talles de cada espècie per any, estació, métier i zona. Addicionalment, a les distribucions de talles de les espècies comercials, ara s’hi mostren la talla mínima de venda (MCRS) i la talla de primera maduresa (L50: talla on es considera que la meitat dels individus ha pogut reproduir-se per primera vegada) de l’espècie seleccionada.

A Catalunya, les dues principals modalitats pesqueres pel que a fa a recaptacions i a volum de captura són, respectivament, l’arrossegament i l’encerclament. Des del 2019 l’ICATMAR realitza mostrejos a bord d’embarcacions d’arrossegament. Els mostrejos a bord proporcionen una informació molt detallada sobre tot el que implica una jornada de pesca, ja que permeten conèixer la composició total de la captura (tant les espècies comercials com les de rebuig) i obtenir dades de la localització de cada pesca i de les diferents maniobres realitzades. En canvi, la modalitat d’encerclament inicialment es mostrejava mitjançant l’adquisició de lots de sardina i seitó (les dues espècies objectiu d’aquesta modalitat) a diferents llotges de la costa catalana. Aquest tipus de mostreig, el de llotja, aportava informació limitada sobre la pesquera. Tanmateix, a partir del 2022, la modalitat d’encerclament també va començar a mostrejar-se a bord d’embarcacions comercials. D’aquesta manera ha estat possible accedir a informació sobre la pesquera no disponible fins llavors i que, ara, després de més de dos anys recopilant dades, és oberta al públic a través de la nova versió del visor.

De cara al futur, el visor pesquer seguirà incorporant noves actualitzacions per posar a l’abast de tothom la informació recopilada mitjançant els diferents programes de monitoratge que realitza l’ICATMAR. Properament també es podran explorar les dades obtingudes a través del seguiment de la pesca marina recreativa a Catalunya que s’està duent a terme des del 2020. Estigueu atents!

Ja és disponible l’informe sobre l’estat de la pesca marina recreativa a Catalunya el 2023

Ja podeu descarregar l’informe State of Marine Recreational Fisheries in Catalonia 2023 a l’apartat Publicacions

La pesca marina recreativa és una activitat no professional practicada com a lleure per aproximadament 350 milions de persones a tot el món. Tot i ser una de les activitats de lleure costaner més populars arreu, existeix una manca històrica de coneixement sobre els seus impactes, així com una manca general de sistemes de recopilació de dades, mostreig i avaluació de l’activitat. Per aquest motiu, l’ICATMAR va iniciar el 2020 un programa de monitoratge continuat de la pesca marina recreativa a Catalunya. L’objectiu del programa és recopilar una sèrie temporal de dades sobre captures i registres d’espècies per disposar d’una font d’informació fiable i robusta de cara a la presa de decisions en potencials estratègies de gestió.

En aquest informe, que podeu descarregar a Publicacions, es presenten els resultats del monitoratge continuat de la pesca marina recreativa a Catalunya dut a terme per l’ICATMAR durant el 2023 comparant-los amb els del període 2020-2022. En les diferents seccions de què consta hi trobareu, entre altres, indicadors per a les diferents modalitats que es practiquen al territori, és a dir, pesca des de costa, pesca des d’embarcació i pesca submarina. A més, també podeu descarregar un desplegable/resum amb els principals resultats de l’informe en català.

Font: Marta Pujol-Baucells

Vols iniciar-te en el món de la recerca a l’ICATMAR?

S’obre el termini per optar a una beca JAE Intro 2024 amb la que podràs realitzar una estada de set mesos al Servei d’Assessorament en Pesca de l’ICATMAR.

  • Requisits: estudiants d’últim curs de grau o màster oficial amb nota mitjana de 7,5
  • Data límit: 19 de maig del 2024
  • Remuneració: 4.200€ (600€/mes)
  • Bases de la convocatòria i inscripcions: https://sede.csic.gob.es/intro2024

Descripció de l’oferta

Els recursos pesquers marins constitueixen un gran percentatge de l’economia mundial; el coneixement sobre l’estat de les seves poblacions és crucial per a la gestió adequada d’aquests recursos. Aquest camp d’estudi adquireix major rellevància en un context de canvi global, en el qual els recursos poden canviar en abundància i distribució, adaptant-se al canvi climàtic. Un bon exemple al litoral mediterrani espanyol és la gamba blanca, Parapeneus longirostris. Aquesta espècie es veu beneficiada per l’increment de la temperatura i de la salinitat pel que s’ha convertit en un dels recursos pesquers més importants per a la flota d’arrossegament actual (https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2023.115838).

El seu estudi és de gran importància per realitzar una gestió pesquera adequada i sostenible mantenint alhora la socioeconomia del sector pesquer. Per això, l’objectiu d’aquest projecte és conèixer l’estat de salut reproductiu i les afeccions o patògens que poden presentar les poblacions de gamba blanca a la costa catalana. Alhora, es pretén comparar aquests paràmetres en llocs amb diferents nivells d’impacte antròpic (Barcelona i La Ràpita) amb la finalitat de detectar possibles indicadors de degradació ambiental.

En el marc d’aquest projecte es duran a terme les següents activitats: 1) Es recolliran estacionalment durant un any 30 exemplars en dues zones de pesca de la costa catalana (Barcelona i La Ràpita) utilitzant el monitoratge continuat que l’ICATMAR du a terme mitjançant embarcacions d’arrossegament. 2) Els espècimens es processaran en fresc. Es prendran mesures de longitud i pes, es determinarà el sexe, el pes de la gònada de les femelles i l’estadi gonadal. Una porció de cada òrgan es fixarà per a histologia, microscòpia electrònica de transmissió (MET) i anàlisis moleculars. 3) Es realitzaran talls histològics per determinar el desenvolupament gonadal en femelles i per detectar paràsits, patologies o anomalies en els teixits. 4) En el cas de trobar paràsits o patologies s’estudiaran juntament amb especialistes a través de MET i anàlisis moleculars.

Aquest projecte es durà a terme en col·laboració de la Dra. Carmen Gilardoni, investigadora postdoctoral de l’ICM-CSIC que disposa d’experiència en el camp de la parasitologia marina. Si teniu qualsevol dubte en relació a l’oferta, escriviu a la Dra. Eve Galimany a l’adreça galimany@icm.csic.es.

Catalunya afegeix 20 zones d’exclusió permanent a la pesca a la seva superfície marina protegida

La creació d’aquesta nova xarxa d’àrees marines protegides suposa una ampliació sense precedents de l’espai de la costa catalana on no es permet la pesca demersal.

Les noves zones d’exclusió a la pesca sumen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa equival aproximadament a la superfície d’Andorra.

 

Font: ICATMAR / Autors: José Antonio García del Arco & Joan Sala-Coromina

Catalunya ha afegit aquest 2022 un total de 20 noves zones d’exclusió permanent a la pesca demersal, és a dir, la d’espècies que habiten al fons del mar. Aquestes zones ocupen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa multiplica per 283 la superfície marina on no es pot realitzar aquest tipus de pesca.

La creació d’aquesta nova xarxa d’àrees protegides és el resultat d’una estreta col·laboració entre les confraries de pescadors de Catalunya, el sector científic, representat per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya durant més de tres anys.

“Aquesta mesura contribuirà a la recuperació dels ecosistemes i de les poblacions d’espècies marines que en formen part”, celebra la investigadora de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Laura Recasens.

La iniciativa s’emmarca dins de l’Estratègia Marítima de Catalunya, que està basada en el model de la cogestió, és a dir, en la participació activa de tots els actors implicats en la presa de decisions sobre gestió pesquera. Tot i això, els primers passos els van donar l’any 2013 un grup de pescadors de la Confraria de Roses que va decidir fer el primer tancament d’una zona de pesca. Més tard, al 2015, un equip científic de l’ICM-CSIC va començar a estudiar com aquesta mesura estava contribuint a la recuperació de l’ecosistema.

Aquest primer tancament va comportar un increment en l’abundància de juvenils i adults d’espècies comercials, no només dins l’àrea protegida, sinó també en les àrees adjacents. Arran dels bons resultats, es va decidir estendre la iniciativa a totes les confraries de Catalunya fins a l’establiment, ara, d’aquesta xarxa de 20 noves àrees marines protegides al llarg de tot el litoral.

Així mateix, el model català s’està implementant en altres zones de l’Estat gràcies a la col·laboració entre l’ICATMAR i el Instituto Español de Oceanografía (IEO) amb la Secretaria de Pesca del govern espanyol.

Una fita històrica

En conjunt, les diferents zones sumen un total de 462 kilòmetres quadrats protegits, el que equival aproximadament a la superfície d’Andorra.

“Valorem molt positivament el fet que, per poder dur a terme la implementació d’aquest model a Catalunya, les diferents confraries de pescadors hagin renunciat a explotar part dels seus caladors, contribuint així a la protecció dels ecosistemes marins”, exposa en aquest sentit l’investigador de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Joan B. Company, convençut que la nova mesura serà molt beneficiosa per al medi marí.

I és que, a conseqüència de l’existència d’aquesta xarxa d’àrees marines protegides, des del gener de 2022 no s’hi permet cap mena d’activitat pesquera demersal, la qual cosa afavorirà la recuperació de la biodiversitat i l’augment de la biomassa de les espècies que hi habiten, incloent-hi la de les d’interès pesquer.

En aquest sentit, des de l’ICATMAR i l’ICM-CSIC s’està apostant per un programa de seguiment i restauració dels ecosistemes explotats que asseguri una recollida continuada de dades científiques de qualitat per informar les decisions de l’administració en matèria de gestió pesquera.