Arrenca el cicle de jornades de transferència al sector pesquer

Per a què serveix el monitoratge dels recursos pesquers que realitza l’ICATMAR? Què se’n fa de totes les dades recopilades? A partir del setembre, l’ICATMAR us convida a resoldre aquestes i altres qüestions participant a les  jornades de transferència al sector pesquer a les principals confraries catalanes.

Des del 2019 l’ICATMAR realitza un monitoratge exhaustiu i continuat dels recursos pesquers presents a la costa catalana. Per poder-lo dur a terme, la col·laboració amb el sector pesquer català és de vital importància. Per aquest motiu, hem decidit posar en marxa un cicle de xerrades per tal de retornar al sector el coneixement assolit en matèria de pesqueres.

A partir del setembre, dos membres de l’ICATMAR es desplaçaran regularment als ports de la costa catalana des d’on realitzem els mostrejos per oferir xerrades amb informació adreçada al sector pesquer local. Durant les jornades es presentaran, per una banda, els resultats més recents obtinguts per l’ICATMAR a nivell de Catalunya i del port on s’estigui duent a terme la xerrada, i, per l’altra, l’avaluació dels estocs de les principals espècies comercials i altres qüestions relacionades amb la gestió pesquera. Un cop finalitzades les presentacions, s’obrirà un torn de preguntes.

La primera jornada s’ha realitzat a la confraria d’Arenys de Mar al setembre. Estigueu atents per saber quan es durà a terme a la vostra confraria. Us hi esperem!

El Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR es consolida

Des del 2023, el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR proporciona informació fiable i actualitzada sobre l’estat del mar a Catalunya.

Radar d’alta freqüència del Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR instal·lat al Cap de Creus.

El 2023 va arrencar el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR. Aquest servei té com a principal objectiu mesurar, analitzar i predir les característiques físiques del mar, és a dir, els corrents marins, la temperatura i salinitat de l’aigua, l’onatge i el nivell del mar, a la Mediterrània nord-occidental. A partir d’aquestes mesures es generen productes oceanogràfics adaptats a les necessitats dels diferents àmbits marins com poden ser la gestió pesquera, les tasques de salvament marítim o la gestió mediambiental i el seguiment del canvi climàtic, entre altres.

Per tal de desenvolupar les seves funcions, el Servei d’Oceanografia Operacional està desplegant una xarxa de set radars d’alta freqüència seguint la costa catalana que culminarà amb l’activació dels dos últims radars abans que acabi el 2024. Aquesta xarxa de radars, que pertany a la Generalitat de Catalunya, proporciona informació en temps real sobre la direcció i intensitat dels corrents marins superficials a la franja costanera compresa entre la costa catalana i les 40 milles nàutiques (uns 74 km). Tota aquesta informació es complementa amb el llançament regular de boies a la deriva, el desplegament de boies fixes i altres tipus d’instrumentació oceanogràfica que, quan estigui plenament operativa, servirà per obtenir mesures de corrents de fons i superficials, de temperatura i salinitat superficials, d’onatge i de diverses variables atmosfèriques

Les dades recopilades a través de la xarxa d’observacions de l’ICATMAR es combinen amb dades d’altres agències com el Servei Meteorològic de Catalunya, EUMETSAT o Copernicus i s’integren als models oceanogràfics desenvolupats pel Servei d’oceanografia Operacional que ben aviat permetran oferir prediccions amb una alta resolució espaciotemporal sobre l’estat del mar a Catalunya. Aquest servei serà una eina molt potent que des de l’ICATMAR es posarà a l’abast de tota la ciutadania de forma gratuïta i fàcilment accessible perquè la comunitat marítima de Catalunya se’n pugui beneficiar fent-ne ús en tot tipus d’aplicacions. De fet, actualment ja és possible explorar dades de corrents marins accedint al visor de dades físiques al nostre web.

Visor de dades físiques de la web de l’ICATMAR.

Finalment, cal recordar que a les nostres xarxes socials (X i Linkedin) s’hi publica regularment informació actualitzada sobre la temperatura mitjana superficial i onades de calor marines al Mediterrani nord-occidental, així com la previsió diària de la temperatura de l’aigua a la costa catalana. A més, al web de l’ICATMAR es pot accedir ràpida i fàcilment a aquests i la resta de serveis que ofereix el Servei d’Oceanografia Operacional:

Ja estan disponibles els informes més recents sobre l’estat de les pesqueres a Catalunya

Ja pots consultar i descarregar a l’apartat Publicacions de la web d’ICATMAR els últims informes en relació a l’estat de les pesqueres a Catalunya el 2023.

A State of fisheries in Catalonia 2023, Part 1: Report on the monitoring of the commercial fishing fleet es presenta la metodologia de mostreig de diferents modalitats pesqueres emprada per l’ICATMAR per al monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana. Pel que fa al mostreig de la pesca d’arrossegament, en aquesta edició s’explica el canvi d’enfoc adoptat per tal d’alinear-se amb la Política de Pesqueres de la Comissió Europea. Aquest canvi consisteix en la substitució de l’estrat de fondària, unitat espacial de mostreig feta servir fins ara, per métier, definit com un conjunt d’operacions de pesca que tenen com a objectiu un grup similar d’espècies utilitzant arts de pesca similars durant el mateix període i/o en la mateixa àrea.

Mostrejador de l’ICATMAR mesurant espècies a bord d’una embarcació d’arrossegament.

A continuació, a les diferents seccions es presenten els resultats del monitoratge que inclouen la composició de captures descarregades, d’espècies de rebuig i acompanyants i de deixalles marines per a cada una de les modalitats de pesca. A més, per a cada modalitat es presenten els resultats obtinguts a partir de les dades recopilades per a les diferents espècies objectiu de les modalitats d’arrossegament (lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada, gamba blanca, galera i llagostí), d’encerclament (sardina i seitó) i arts menors incloses en plans de cogestió (sonso i llengüeta, pop roquer i cranc blau). Per a cada espècie es mostren mapes de distribució de captures, paràmetres biològics i talla de primera maduresa, cicle reproductiu i distribució de freqüència de talles (per métiers en el cas de l’arrossegament).

D’altra banda, a State of Fisheries in Catalonia, Part 2: Stock assessment es presenten els resultats de l’avaluació d’estocs pesquers realitzada per l’ICATMAR. L’avaluació d’estocs té com a objectiu determinar, mitjançant models matemàtics, si l’explotació de les poblacions d’espècies marines s’està fent d’acord als límits de sostenibilitat. A l’informe d’enguany, les avaluacions s’han dut a terme fent servir dos tipus de metodologies. Per una banda, el model LBSPR (Length-Based Spawning Potential Ratio) que, tenint en compte la freqüència de talles i la biologia de les espècies permet estimar la capacitat reproductiva de poblacions. Per l’altra, el model SPiCT (Stochastic surplus Production Model in Continuous Time) permet estimar el grau de mortalitat per pesca i l’estat de les poblacions basant-se en dades històriques de captures i de biomassa.

Resultats de l’avaluació d’estocs amb el model SPiCT d’espècies demersals incloses al WMMAP: moll de fang, lluç, gamba blanca, escamarlà i gamba rosada.

Tots dos models s’han utilitzat per avaluar els estocs de les principals espècies demersals incloses al WMMAP (West Mediterranean Multiannual Plan) de la Unió Europea, és a dir, lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca, i les principals espècies de petits pelàgics, sardina i seitó. Al basar-se en assumpcions i dades diferents, els dos models emprats, LBSPR i SPiCT, ofereixen, en alguns casos, perspectives diferents sobre l’estat de les poblacions. Per tant, és important que la informació que proporcionen sigui analitzada amb cura a l’hora de proposar recomanacions derivades en matèria de gestió pesquera.

De cara al futur, l’ICATMAR continuarà amb el seu programa de monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana per tal d’obtenir una sèrie de dades a llarg termini que permeti l’aplicació de models més complexos com, per exemple, SS3 (Stock Synthesis 3). Aquest tipus de models permet integrar informació diversa de forma simultània, com ara dades històriques de captures, canvis en la selectivitat dels arts de pesca, o diferències en la dinàmica de la població entre sexes. Per aquest motiu, ofereixen resultats que s’ajusten més a la realitat i poden esdevenir una eina potent per al desenvolupament de recomanacions de gestió basades en evidències científiques dirigides a assegurar la sostenibilitat de les pesqueres.