Descobreix les noves funcionalitats del visor pesquer

Estrenem noves funcionalitats del visor de dades pesqueres de l’ICATMAR. A partir d’ara, podreu explorar les dades del mostreig d’encerclament. A més, hem incorporat millores en la comparació de freqüències de talles i reorganitzat el visor per facilitar l’exploració de les dades.

Visor de dades pesqueres per a la modalitat d’encerclament.

El visor de dades pesqueres de l’ICATMAR va arrencar el 2023 mostrant les dades del mostreig l’arrossegament. Ara, gràcies a l’actualització del visor és possible, per primera vegada, explorar les dades de la modalitat d’encerclament. Tal com ja es podia fer amb l’arrossegament, clicant sobre una de les pesques d’encerclament al mapa del visor, es mostra la composició de captura de la pesca seleccionada indicant la biomassa de les espècies objectiu, sardina i/o seitó, i de la resta d’espècies capturades. A més, gràcies a la integració de dades externes de Copernicus i EMODnet Seabed Habitats, també es poden comprovar les condicions meteo-oceanogràfiques que s’estaven produint mentre es realitzava la pesca i a quin tipus d’hàbitat marí pertany el fons sobre el que es va dur a terme.

Comparació de freqüències de talla per any de lluç mostrejat des de 2019 a 2023.

Durant els mostrejos de les dues modalitats, tant a bord d’embarcacions pesqueres com al laboratori, es mesura la totalitat o una submostra dels individus de totes les espècies capturades. Aquestes dades proporcionen informació molt valuosa sobre l’estructura de les poblacions, ja que permeten conèixer la distribució de talles de les espècies, és a dir, el seu rang de talles aproximat i la proporció d’individus de cada talla. Amb l’antic visor ja es podien examinar les distribucions de talles de les espècies mostrejades, però amb la nova versió és possible comparar les distribucions de talles de cada espècie per any, estació, métier i zona. Addicionalment, a les distribucions de talles de les espècies comercials, ara s’hi mostren la talla mínima de venda (MCRS) i la talla de primera maduresa (L50: talla on es considera que la meitat dels individus ha pogut reproduir-se per primera vegada) de l’espècie seleccionada.

A Catalunya, les dues principals modalitats pesqueres pel que a fa a recaptacions i a volum de captura són, respectivament, l’arrossegament i l’encerclament. Des del 2019 l’ICATMAR realitza mostrejos a bord d’embarcacions d’arrossegament. Els mostrejos a bord proporcionen una informació molt detallada sobre tot el que implica una jornada de pesca, ja que permeten conèixer la composició total de la captura (tant les espècies comercials com les de rebuig) i obtenir dades de la localització de cada pesca i de les diferents maniobres realitzades. En canvi, la modalitat d’encerclament inicialment es mostrejava mitjançant l’adquisició de lots de sardina i seitó (les dues espècies objectiu d’aquesta modalitat) a diferents llotges de la costa catalana. Aquest tipus de mostreig, el de llotja, aportava informació limitada sobre la pesquera. Tanmateix, a partir del 2022, la modalitat d’encerclament també va començar a mostrejar-se a bord d’embarcacions comercials. D’aquesta manera ha estat possible accedir a informació sobre la pesquera no disponible fins llavors i que, ara, després de més de dos anys recopilant dades, és oberta al públic a través de la nova versió del visor.

De cara al futur, el visor pesquer seguirà incorporant noves actualitzacions per posar a l’abast de tothom la informació recopilada mitjançant els diferents programes de monitoratge que realitza l’ICATMAR. Properament també es podran explorar les dades obtingudes a través del seguiment de la pesca marina recreativa a Catalunya que s’està duent a terme des del 2020. Estigueu atents!

Arrenca el cicle de jornades de transferència al sector pesquer

Per a què serveix el monitoratge dels recursos pesquers que realitza l’ICATMAR? Què se’n fa de totes les dades recopilades? A partir del setembre, l’ICATMAR us convida a resoldre aquestes i altres qüestions participant a les  jornades de transferència al sector pesquer a les principals confraries catalanes.

Des del 2019 l’ICATMAR realitza un monitoratge exhaustiu i continuat dels recursos pesquers presents a la costa catalana. Per poder-lo dur a terme, la col·laboració amb el sector pesquer català és de vital importància. Per aquest motiu, hem decidit posar en marxa un cicle de xerrades per tal de retornar al sector el coneixement assolit en matèria de pesqueres.

A partir del setembre, dos membres de l’ICATMAR es desplaçaran regularment als ports de la costa catalana des d’on realitzem els mostrejos per oferir xerrades amb informació adreçada al sector pesquer local. Durant les jornades es presentaran, per una banda, els resultats més recents obtinguts per l’ICATMAR a nivell de Catalunya i del port on s’estigui duent a terme la xerrada, i, per l’altra, l’avaluació dels estocs de les principals espècies comercials i altres qüestions relacionades amb la gestió pesquera. Un cop finalitzades les presentacions, s’obrirà un torn de preguntes.

La primera jornada s’ha realitzat a la confraria d’Arenys de Mar al setembre. Estigueu atents per saber quan es durà a terme a la vostra confraria. Us hi esperem!

El Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR es consolida

Des del 2023, el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR proporciona informació fiable i actualitzada sobre l’estat del mar a Catalunya.

Radar d’alta freqüència del Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR instal·lat al Cap de Creus.

El 2023 va arrencar el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR. Aquest servei té com a principal objectiu mesurar, analitzar i predir les característiques físiques del mar, és a dir, els corrents marins, la temperatura i salinitat de l’aigua, l’onatge i el nivell del mar, a la Mediterrània nord-occidental. A partir d’aquestes mesures es generen productes oceanogràfics adaptats a les necessitats dels diferents àmbits marins com poden ser la gestió pesquera, les tasques de salvament marítim o la gestió mediambiental i el seguiment del canvi climàtic, entre altres.

Per tal de desenvolupar les seves funcions, el Servei d’Oceanografia Operacional està desplegant una xarxa de set radars d’alta freqüència seguint la costa catalana que culminarà amb l’activació dels dos últims radars abans que acabi el 2024. Aquesta xarxa de radars, que pertany a la Generalitat de Catalunya, proporciona informació en temps real sobre la direcció i intensitat dels corrents marins superficials a la franja costanera compresa entre la costa catalana i les 40 milles nàutiques (uns 74 km). Tota aquesta informació es complementa amb el llançament regular de boies a la deriva, el desplegament de boies fixes i altres tipus d’instrumentació oceanogràfica que, quan estigui plenament operativa, servirà per obtenir mesures de corrents de fons i superficials, de temperatura i salinitat superficials, d’onatge i de diverses variables atmosfèriques

Les dades recopilades a través de la xarxa d’observacions de l’ICATMAR es combinen amb dades d’altres agències com el Servei Meteorològic de Catalunya, EUMETSAT o Copernicus i s’integren als models oceanogràfics desenvolupats pel Servei d’oceanografia Operacional que ben aviat permetran oferir prediccions amb una alta resolució espaciotemporal sobre l’estat del mar a Catalunya. Aquest servei serà una eina molt potent que des de l’ICATMAR es posarà a l’abast de tota la ciutadania de forma gratuïta i fàcilment accessible perquè la comunitat marítima de Catalunya se’n pugui beneficiar fent-ne ús en tot tipus d’aplicacions. De fet, actualment ja és possible explorar dades de corrents marins accedint al visor de dades físiques al nostre web.

Visor de dades físiques de la web de l’ICATMAR.

Finalment, cal recordar que a les nostres xarxes socials (X i Linkedin) s’hi publica regularment informació actualitzada sobre la temperatura mitjana superficial i onades de calor marines al Mediterrani nord-occidental, així com la previsió diària de la temperatura de l’aigua a la costa catalana. A més, al web de l’ICATMAR es pot accedir ràpida i fàcilment a aquests i la resta de serveis que ofereix el Servei d’Oceanografia Operacional:

Ja estan disponibles els informes més recents sobre l’estat de les pesqueres a Catalunya

Ja pots consultar i descarregar a l’apartat Publicacions els últims informes en relació a l’estat de les pesqueres a Catalunya el 2023.

A State of fisheries in Catalonia 2023, Part 1: Report on the monitoring of the commercial fishing fleet es presenta la metodologia de mostreig de diferents modalitats pesqueres emprada per l’ICATMAR per al monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana. Pel que fa al mostreig de la pesca d’arrossegament, en aquesta edició s’explica el canvi d’enfoc adoptat per tal d’alinear-se amb la Política de Pesqueres de la Comissió Europea. Aquest canvi consisteix en la substitució de l’estrat de fondària, unitat espacial de mostreig feta servir fins ara, per métier, definit com un conjunt d’operacions de pesca que tenen com a objectiu un grup similar d’espècies utilitzant arts de pesca similars durant el mateix període i/o en la mateixa àrea.

Mostrejador de l’ICATMAR mesurant espècies a bord d’una embarcació d’arrossegament.

A continuació, a les diferents seccions es presenten els resultats del monitoratge que inclouen la composició de captures descarregades, d’espècies de rebuig i acompanyants i de deixalles marines per a cada una de les modalitats de pesca. A més, per a cada modalitat es presenten els resultats obtinguts a partir de les dades recopilades per a les diferents espècies objectiu de les modalitats d’arrossegament (lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada, gamba blanca, galera i llagostí), d’encerclament (sardina i seitó) i arts menors incloses en plans de cogestió (sonso i llengüeta, pop roquer i cranc blau). Per a cada espècie es mostren mapes de distribució de captures, paràmetres biològics i talla de primera maduresa, cicle reproductiu i distribució de freqüència de talles (per métiers en el cas de l’arrossegament).

D’altra banda, a State of Fisheries in Catalonia, Part 2: Stock assessment es presenten els resultats de l’avaluació d’estocs pesquers realitzada per l’ICATMAR. L’avaluació d’estocs té com a objectiu determinar, mitjançant models matemàtics, si l’explotació de les poblacions d’espècies marines s’està fent d’acord als límits de sostenibilitat. A l’informe d’enguany, les avaluacions s’han dut a terme fent servir dos tipus de metodologies. Per una banda, el model LBSPR (Length-Based Spawning Potential Ratio) que, tenint en compte la freqüència de talles i la biologia de les espècies, permet estimar la capacitat reproductiva de poblacions. Per l’altra, el model SPiCT (Stochastic surplus Production Model in Continuous Time) permet estimar el grau de mortalitat per pesca i l’estat de les poblacions basant-se en dades històriques de captures i de biomassa.

Resultats de l’avaluació d’estocs amb el model SPiCT d’espècies demersals incloses al WMMAP: moll de fang, lluç, gamba blanca, escamarlà i gamba rosada.

Tots dos models s’han utilitzat per avaluar els estocs de les principals espècies demersals incloses al WMMAP (West Mediterranean Multiannual Plan) de la Unió Europea, és a dir, lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca, i les principals espècies de petits pelàgics, sardina i seitó. Al basar-se en assumpcions i dades diferents, els dos models emprats, LBSPR i SPiCT, ofereixen, en alguns casos, perspectives diferents sobre l’estat de les poblacions. Per tant, és important que la informació que proporcionen sigui analitzada amb cura a l’hora de proposar recomanacions derivades en matèria de gestió pesquera.

De cara al futur, l’ICATMAR continuarà amb el seu programa de monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana per tal d’obtenir una sèrie de dades a llarg termini que permeti l’aplicació de models més complexos com, per exemple, SS3 (Stock Synthesis 3). Aquest tipus de models permet integrar informació diversa de forma simultània, com ara dades històriques de captures, canvis en la selectivitat dels arts de pesca, o diferències en la dinàmica de la població entre sexes. Per aquest motiu, ofereixen resultats que s’ajusten més a la realitat i poden esdevenir una eina potent per al desenvolupament de recomanacions de gestió basades en evidències científiques dirigides a assegurar la sostenibilitat de les pesqueres.

Ja és disponible l’informe sobre l’estat de la pesca marina recreativa a Catalunya el 2023

Ja podeu descarregar l’informe State of Marine Recreational Fisheries in Catalonia 2023 a l’apartat Publicacions

La pesca marina recreativa és una activitat no professional practicada com a lleure per aproximadament 350 milions de persones a tot el món. Tot i ser una de les activitats de lleure costaner més populars arreu, existeix una manca històrica de coneixement sobre els seus impactes, així com una manca general de sistemes de recopilació de dades, mostreig i avaluació de l’activitat. Per aquest motiu, l’ICATMAR va iniciar el 2020 un programa de monitoratge continuat de la pesca marina recreativa a Catalunya. L’objectiu del programa és recopilar una sèrie temporal de dades sobre captures i registres d’espècies per disposar d’una font d’informació fiable i robusta de cara a la presa de decisions en potencials estratègies de gestió.

En aquest informe, que podeu descarregar a Publicacions, es presenten els resultats del monitoratge continuat de la pesca marina recreativa a Catalunya dut a terme per l’ICATMAR durant el 2023 comparant-los amb els del període 2020-2022. En les diferents seccions de què consta hi trobareu, entre altres, indicadors per a les diferents modalitats que es practiquen al territori, és a dir, pesca des de costa, pesca des d’embarcació i pesca submarina. A més, també podeu descarregar un desplegable/resum amb els principals resultats de l’informe en català.

Font: Marta Pujol-Baucells

Ja és disponible l’informe sobre l’evolució econòmica de les captures 2022-2023

Ja podeu consultar i descarregar a la secció Publicacions l’últim informe de l’ICATMAR: Evolució econòmica de les captures del sector pesquer a Catalunya 2022-2023.

La pesca professional a Catalunya ha estat tradicionalment una activitat econòmica important, però les anàlisis mostren una tendència a la baixa en captures i ingressos durant les últimes dècades. En aquest informe es presenten les dades de captures, preus de primera venda i ingressos del sector pesquer català entre gener de 2022 i desembre de 2023, ambdós inclosos.

En les diferents seccions, les dades han estat analitzades per a les principals modalitats de pesca, per a les principals espècies i aquelles incloses en plans de gestió o cogestió, i en funció de les llotges. A més, també s’ha dut a terme un anàlisi dels efectes del WMMAP (Western Mediterranean Multiannual Plan). Per últim, i per primera vegada, es presenten unes conclusions generals extretes de les anàlisis realitzades.

Font: Marc Balcells

Vols iniciar-te en el món de la recerca a l’ICATMAR?

S’obre el termini per optar a una beca JAE Intro 2024 amb la que podràs realitzar una estada de set mesos al Servei d’Assessorament en Pesca de l’ICATMAR.

  • Requisits: estudiants d’últim curs de grau o màster oficial amb nota mitjana de 7,5
  • Data límit: 19 de maig del 2024
  • Remuneració: 4.200€ (600€/mes)
  • Bases de la convocatòria i inscripcions: https://sede.csic.gob.es/intro2024

Descripció de l’oferta

Els recursos pesquers marins constitueixen un gran percentatge de l’economia mundial; el coneixement sobre l’estat de les seves poblacions és crucial per a la gestió adequada d’aquests recursos. Aquest camp d’estudi adquireix major rellevància en un context de canvi global, en el qual els recursos poden canviar en abundància i distribució, adaptant-se al canvi climàtic. Un bon exemple al litoral mediterrani espanyol és la gamba blanca, Parapeneus longirostris. Aquesta espècie es veu beneficiada per l’increment de la temperatura i de la salinitat pel que s’ha convertit en un dels recursos pesquers més importants per a la flota d’arrossegament actual (https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2023.115838).

El seu estudi és de gran importància per realitzar una gestió pesquera adequada i sostenible mantenint alhora la socioeconomia del sector pesquer. Per això, l’objectiu d’aquest projecte és conèixer l’estat de salut reproductiu i les afeccions o patògens que poden presentar les poblacions de gamba blanca a la costa catalana. Alhora, es pretén comparar aquests paràmetres en llocs amb diferents nivells d’impacte antròpic (Barcelona i La Ràpita) amb la finalitat de detectar possibles indicadors de degradació ambiental.

En el marc d’aquest projecte es duran a terme les següents activitats: 1) Es recolliran estacionalment durant un any 30 exemplars en dues zones de pesca de la costa catalana (Barcelona i La Ràpita) utilitzant el monitoratge continuat que l’ICATMAR du a terme mitjançant embarcacions d’arrossegament. 2) Els espècimens es processaran en fresc. Es prendran mesures de longitud i pes, es determinarà el sexe, el pes de la gònada de les femelles i l’estadi gonadal. Una porció de cada òrgan es fixarà per a histologia, microscòpia electrònica de transmissió (MET) i anàlisis moleculars. 3) Es realitzaran talls histològics per determinar el desenvolupament gonadal en femelles i per detectar paràsits, patologies o anomalies en els teixits. 4) En el cas de trobar paràsits o patologies s’estudiaran juntament amb especialistes a través de MET i anàlisis moleculars.

Aquest projecte es durà a terme en col·laboració de la Dra. Carmen Gilardoni, investigadora postdoctoral de l’ICM-CSIC que disposa d’experiència en el camp de la parasitologia marina. Si teniu qualsevol dubte en relació a l’oferta, escriviu a la Dra. Eve Galimany a l’adreça galimany@icm.csic.es.

Descarrega’t els últims informes de l’ICATMAR

Ja són disponibles els últims informes de l’ICATMAR a la secció Publicacions.

D’entrada, a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 1 s’hi explica la metodologia del monitoratge continuat dels recursos pesquers al llarg de la costa catalana realitzat per l’ICATMAR durant els darrers quatre anys. A continuació, es mostren els resultats del seguiment científic de la flotes d’arrossegament, encerclament i arts menors (sonsera, pop roquer i, per primera vegada, cranc blau).

Pel que fa a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 2, s’hi presenta l’avaluació dels estocs de les principals espècies incloses al Pla Multianual de gestió de la pesca demersal (Western Mediterranean Multiannual Plan): lluç, moll, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca. A més, també inclou, per primera vegada, l’avaluació dels estocs de sardina i seitó presents a la costa catalana, espècies de referència del Pla de Gestió de la flota d’encerclament.

Per acabar, Fisheries advisory report for the Northern GSA6 2023 és un recull de consideracions en gestió pesquera per a la zona FAO GSA-6, la subàrea geogràfica on es troben les costes de Catalunya. Consta d’una sèrie de propostes i plantejaments al voltant de qüestions com l’increment de la selectivitat dels arts d’arrossegament, la implantació de portes sense contacte amb el fons i l’efectivitat de les zones d’exclusió permanent a la pesca, entre d’altres.