El Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR es consolida

Des del 2023, el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR proporciona informació fiable i actualitzada sobre l’estat del mar a Catalunya.

Radar d’alta freqüència del Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR instal·lat al Cap de Creus.

El 2023 va arrencar el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR. Aquest servei té com a principal objectiu mesurar, analitzar i predir les característiques físiques del mar, és a dir, els corrents marins, la temperatura i salinitat de l’aigua, l’onatge i el nivell del mar, a la Mediterrània nord-occidental. A partir d’aquestes mesures es generen productes oceanogràfics adaptats a les necessitats dels diferents àmbits marins com poden ser la gestió pesquera, les tasques de salvament marítim o la gestió mediambiental i el seguiment del canvi climàtic, entre altres.

Per tal de desenvolupar les seves funcions, el Servei d’Oceanografia Operacional està desplegant una xarxa de set radars d’alta freqüència seguint la costa catalana que culminarà amb l’activació dels dos últims radars abans que acabi el 2024. Aquesta xarxa de radars, que pertany a la Generalitat de Catalunya, proporciona informació en temps real sobre la direcció i intensitat dels corrents marins superficials a la franja costanera compresa entre la costa catalana i les 40 milles nàutiques (uns 74 km). Tota aquesta informació es complementa amb el llançament regular de boies a la deriva, el desplegament de boies fixes i altres tipus d’instrumentació oceanogràfica que, quan estigui plenament operativa, servirà per obtenir mesures de corrents de fons i superficials, de temperatura i salinitat superficials, d’onatge i de diverses variables atmosfèriques

Les dades recopilades a través de la xarxa d’observacions de l’ICATMAR es combinen amb dades d’altres agències com el Servei Meteorològic de Catalunya, EUMETSAT o Copernicus i s’integren als models oceanogràfics desenvolupats pel Servei d’oceanografia Operacional que ben aviat permetran oferir prediccions amb una alta resolució espaciotemporal sobre l’estat del mar a Catalunya. Aquest servei serà una eina molt potent que des de l’ICATMAR es posarà a l’abast de tota la ciutadania de forma gratuïta i fàcilment accessible perquè la comunitat marítima de Catalunya se’n pugui beneficiar fent-ne ús en tot tipus d’aplicacions. De fet, actualment ja és possible explorar dades de corrents marins accedint al visor de dades físiques al nostre web.

Visor de dades físiques de la web de l’ICATMAR.

Finalment, cal recordar que a les nostres xarxes socials (X i Linkedin) s’hi publica regularment informació actualitzada sobre la temperatura mitjana superficial i onades de calor marines al Mediterrani nord-occidental, així com la previsió diària de la temperatura de l’aigua a la costa catalana. A més, al web de l’ICATMAR es pot accedir ràpida i fàcilment a aquests i la resta de serveis que ofereix el Servei d’Oceanografia Operacional:

Vols iniciar-te en el món de la recerca a l’ICATMAR?

S’obre el termini per optar a una beca JAE Intro 2024 amb la que podràs realitzar una estada de set mesos al Servei d’Assessorament en Pesca de l’ICATMAR.

  • Requisits: estudiants d’últim curs de grau o màster oficial amb nota mitjana de 7,5
  • Data límit: 19 de maig del 2024
  • Remuneració: 4.200€ (600€/mes)
  • Bases de la convocatòria i inscripcions: https://sede.csic.gob.es/intro2024

Descripció de l’oferta

Els recursos pesquers marins constitueixen un gran percentatge de l’economia mundial; el coneixement sobre l’estat de les seves poblacions és crucial per a la gestió adequada d’aquests recursos. Aquest camp d’estudi adquireix major rellevància en un context de canvi global, en el qual els recursos poden canviar en abundància i distribució, adaptant-se al canvi climàtic. Un bon exemple al litoral mediterrani espanyol és la gamba blanca, Parapeneus longirostris. Aquesta espècie es veu beneficiada per l’increment de la temperatura i de la salinitat pel que s’ha convertit en un dels recursos pesquers més importants per a la flota d’arrossegament actual (https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2023.115838).

El seu estudi és de gran importància per realitzar una gestió pesquera adequada i sostenible mantenint alhora la socioeconomia del sector pesquer. Per això, l’objectiu d’aquest projecte és conèixer l’estat de salut reproductiu i les afeccions o patògens que poden presentar les poblacions de gamba blanca a la costa catalana. Alhora, es pretén comparar aquests paràmetres en llocs amb diferents nivells d’impacte antròpic (Barcelona i La Ràpita) amb la finalitat de detectar possibles indicadors de degradació ambiental.

En el marc d’aquest projecte es duran a terme les següents activitats: 1) Es recolliran estacionalment durant un any 30 exemplars en dues zones de pesca de la costa catalana (Barcelona i La Ràpita) utilitzant el monitoratge continuat que l’ICATMAR du a terme mitjançant embarcacions d’arrossegament. 2) Els espècimens es processaran en fresc. Es prendran mesures de longitud i pes, es determinarà el sexe, el pes de la gònada de les femelles i l’estadi gonadal. Una porció de cada òrgan es fixarà per a histologia, microscòpia electrònica de transmissió (MET) i anàlisis moleculars. 3) Es realitzaran talls histològics per determinar el desenvolupament gonadal en femelles i per detectar paràsits, patologies o anomalies en els teixits. 4) En el cas de trobar paràsits o patologies s’estudiaran juntament amb especialistes a través de MET i anàlisis moleculars.

Aquest projecte es durà a terme en col·laboració de la Dra. Carmen Gilardoni, investigadora postdoctoral de l’ICM-CSIC que disposa d’experiència en el camp de la parasitologia marina. Si teniu qualsevol dubte en relació a l’oferta, escriviu a la Dra. Eve Galimany a l’adreça galimany@icm.csic.es.

Una nova xarxa de radars mesurarà els corrents marins i l’onatge a temps real

Els corrents marins exerceixen un paper clau a l’oceà en transportar calor, nutrients i organismes planctònics. A més, afecten el transport marítim, l’activitat pesquera, la qualitat de l’aigua de les platges i determinen la trajectòria dels contaminants i altres objectes a la deriva.

En total, la xarxa estarà formada per 7 antenes, 2 de les quals ja funcionen i la resta es posaran en marxa abans de la fi del 2024 / ICM-CSIC.

Tot i la seva importància, a Catalunya les mesures existents sobre els corrents marins  són certament limitades. No obstant això, a partir d’ara l’abast i la resolució d’aquestes dades millorarà notablement gràcies a la posada en marxa d’una nova xarxa de radars d’alta freqüència gestionada per l’ICATMAR, un òrgan de cooperació entre l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu assessorar científicament en temes marítims, promoure la cooperació i impulsar la recerca marina.

“La nova xarxa permetrà fer un seguiment dels corrents marins i de l’onatge a temps real, la qual cosa contribuirà a millorar la gestió pesquera, l’estat de la biodiversitat, la seguretat i  el transport marítim”, explica l’investigador de l’ICM-CSIC Jordi Isern, responsable del nou servei d’oceanografia operacional de l’ICATMAR, que afegeix que “els radars ajudaran també a preveure el moviment de contaminants per poder-ne reduir l’impacte entre   la línia de costa  i unes 40 milles mar endins”.

En total, la xarxa estarà formada per 7 antenes -2 de les quals ja funcionen i la resta es posaran en marxa abans de la fi del 2024- que  proporcionaran la direcció i la intensitat dels corrents superficials –a 1 metre de fondària-, i mesures de l’onatge a cada hora.

“Es tracta d’informació bàsica per millorar la gestió pesquera, optimitzar les rutes de navegació i contribuir a la recerca de persones en cas de naufragi”, detalla en aquest sentit Isern.

Per acabar, la nova xarxa es complementarà amb el desplegament, durant els dos pròxims anys, d’una altra xarxa de boies oceanogràfiques dissenyada en conjunt amb el Servei Meteorològic de Catalunya que servirà per obtenir mesures dels corrents de fons, la temperatura i la salinitat superficials, l’onatge i diverses mesures atmosfèriques. Totes aquestes dades s’integraran amb altres recollides a les costes europees en el marc de diferents projectes nacionals i internacionals.

Amb tot, aquestes infraestructures serviran per avançar en el desenvolupament sostenible de l’Economia Blava a Catalunya, que inclou els sectors pesquers i d’activitats marítimes recreatives, però també per optimitzar les respostes davant situacions d’emergència com ara els naufragis o l’abocament de contaminants. Així mateix, la incorporació d’aquestes dades als models oceànics que s’estan desenvolupant en el context de l’ICATMAR permetrà fer prediccions dels corrents marins molt més acurades.