Descobreix les noves funcionalitats del visor pesquer

Estrenem noves funcionalitats del visor de dades pesqueres de l’ICATMAR. A partir d’ara, podreu explorar les dades del mostreig d’encerclament. A més, hem incorporat millores en la comparació de freqüències de talles i reorganitzat el visor per facilitar l’exploració de les dades.

Visor de dades pesqueres per a la modalitat d’encerclament.

El visor de dades pesqueres de l’ICATMAR va arrencar el 2023 mostrant les dades del mostreig l’arrossegament. Ara, gràcies a l’actualització del visor és possible, per primera vegada, explorar les dades de la modalitat d’encerclament. Tal com ja es podia fer amb l’arrossegament, clicant sobre una de les pesques d’encerclament al mapa del visor, es mostra la composició de captura de la pesca seleccionada indicant la biomassa de les espècies objectiu, sardina i/o seitó, i de la resta d’espècies capturades. A més, gràcies a la integració de dades externes de Copernicus i EMODnet Seabed Habitats, també es poden comprovar les condicions meteo-oceanogràfiques que s’estaven produint mentre es realitzava la pesca i a quin tipus d’hàbitat marí pertany el fons sobre el que es va dur a terme.

Comparació de freqüències de talla per any de lluç mostrejat des de 2019 a 2023.

Durant els mostrejos de les dues modalitats, tant a bord d’embarcacions pesqueres com al laboratori, es mesura la totalitat o una submostra dels individus de totes les espècies capturades. Aquestes dades proporcionen informació molt valuosa sobre l’estructura de les poblacions, ja que permeten conèixer la distribució de talles de les espècies, és a dir, el seu rang de talles aproximat i la proporció d’individus de cada talla. Amb l’antic visor ja es podien examinar les distribucions de talles de les espècies mostrejades, però amb la nova versió és possible comparar les distribucions de talles de cada espècie per any, estació, métier i zona. Addicionalment, a les distribucions de talles de les espècies comercials, ara s’hi mostren la talla mínima de venda (MCRS) i la talla de primera maduresa (L50: talla on es considera que la meitat dels individus ha pogut reproduir-se per primera vegada) de l’espècie seleccionada.

A Catalunya, les dues principals modalitats pesqueres pel que a fa a recaptacions i a volum de captura són, respectivament, l’arrossegament i l’encerclament. Des del 2019 l’ICATMAR realitza mostrejos a bord d’embarcacions d’arrossegament. Els mostrejos a bord proporcionen una informació molt detallada sobre tot el que implica una jornada de pesca, ja que permeten conèixer la composició total de la captura (tant les espècies comercials com les de rebuig) i obtenir dades de la localització de cada pesca i de les diferents maniobres realitzades. En canvi, la modalitat d’encerclament inicialment es mostrejava mitjançant l’adquisició de lots de sardina i seitó (les dues espècies objectiu d’aquesta modalitat) a diferents llotges de la costa catalana. Aquest tipus de mostreig, el de llotja, aportava informació limitada sobre la pesquera. Tanmateix, a partir del 2022, la modalitat d’encerclament també va començar a mostrejar-se a bord d’embarcacions comercials. D’aquesta manera ha estat possible accedir a informació sobre la pesquera no disponible fins llavors i que, ara, després de més de dos anys recopilant dades, és oberta al públic a través de la nova versió del visor.

De cara al futur, el visor pesquer seguirà incorporant noves actualitzacions per posar a l’abast de tothom la informació recopilada mitjançant els diferents programes de monitoratge que realitza l’ICATMAR. Properament també es podran explorar les dades obtingudes a través del seguiment de la pesca marina recreativa a Catalunya que s’està duent a terme des del 2020. Estigueu atents!

El Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR es consolida

Des del 2023, el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR proporciona informació fiable i actualitzada sobre l’estat del mar a Catalunya.

Radar d’alta freqüència del Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR instal·lat al Cap de Creus.

El 2023 va arrencar el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR. Aquest servei té com a principal objectiu mesurar, analitzar i predir les característiques físiques del mar, és a dir, els corrents marins, la temperatura i salinitat de l’aigua, l’onatge i el nivell del mar, a la Mediterrània nord-occidental. A partir d’aquestes mesures es generen productes oceanogràfics adaptats a les necessitats dels diferents àmbits marins com poden ser la gestió pesquera, les tasques de salvament marítim o la gestió mediambiental i el seguiment del canvi climàtic, entre altres.

Per tal de desenvolupar les seves funcions, el Servei d’Oceanografia Operacional està desplegant una xarxa de set radars d’alta freqüència seguint la costa catalana que culminarà amb l’activació dels dos últims radars abans que acabi el 2024. Aquesta xarxa de radars, que pertany a la Generalitat de Catalunya, proporciona informació en temps real sobre la direcció i intensitat dels corrents marins superficials a la franja costanera compresa entre la costa catalana i les 40 milles nàutiques (uns 74 km). Tota aquesta informació es complementa amb el llançament regular de boies a la deriva, el desplegament de boies fixes i altres tipus d’instrumentació oceanogràfica que, quan estigui plenament operativa, servirà per obtenir mesures de corrents de fons i superficials, de temperatura i salinitat superficials, d’onatge i de diverses variables atmosfèriques

Les dades recopilades a través de la xarxa d’observacions de l’ICATMAR es combinen amb dades d’altres agències com el Servei Meteorològic de Catalunya, EUMETSAT o Copernicus i s’integren als models oceanogràfics desenvolupats pel Servei d’oceanografia Operacional que ben aviat permetran oferir prediccions amb una alta resolució espaciotemporal sobre l’estat del mar a Catalunya. Aquest servei serà una eina molt potent que des de l’ICATMAR es posarà a l’abast de tota la ciutadania de forma gratuïta i fàcilment accessible perquè la comunitat marítima de Catalunya se’n pugui beneficiar fent-ne ús en tot tipus d’aplicacions. De fet, actualment ja és possible explorar dades de corrents marins accedint al visor de dades físiques al nostre web.

Visor de dades físiques de la web de l’ICATMAR.

Finalment, cal recordar que a les nostres xarxes socials (X i Linkedin) s’hi publica regularment informació actualitzada sobre la temperatura mitjana superficial i onades de calor marines al Mediterrani nord-occidental, així com la previsió diària de la temperatura de l’aigua a la costa catalana. A més, al web de l’ICATMAR es pot accedir ràpida i fàcilment a aquests i la resta de serveis que ofereix el Servei d’Oceanografia Operacional:

Ja estan disponibles els informes més recents sobre l’estat de les pesqueres a Catalunya

Ja pots consultar i descarregar a l’apartat Publicacions els últims informes en relació a l’estat de les pesqueres a Catalunya el 2023.

A State of fisheries in Catalonia 2023, Part 1: Report on the monitoring of the commercial fishing fleet es presenta la metodologia de mostreig de diferents modalitats pesqueres emprada per l’ICATMAR per al monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana. Pel que fa al mostreig de la pesca d’arrossegament, en aquesta edició s’explica el canvi d’enfoc adoptat per tal d’alinear-se amb la Política de Pesqueres de la Comissió Europea. Aquest canvi consisteix en la substitució de l’estrat de fondària, unitat espacial de mostreig feta servir fins ara, per métier, definit com un conjunt d’operacions de pesca que tenen com a objectiu un grup similar d’espècies utilitzant arts de pesca similars durant el mateix període i/o en la mateixa àrea.

Mostrejador de l’ICATMAR mesurant espècies a bord d’una embarcació d’arrossegament.

A continuació, a les diferents seccions es presenten els resultats del monitoratge que inclouen la composició de captures descarregades, d’espècies de rebuig i acompanyants i de deixalles marines per a cada una de les modalitats de pesca. A més, per a cada modalitat es presenten els resultats obtinguts a partir de les dades recopilades per a les diferents espècies objectiu de les modalitats d’arrossegament (lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada, gamba blanca, galera i llagostí), d’encerclament (sardina i seitó) i arts menors incloses en plans de cogestió (sonso i llengüeta, pop roquer i cranc blau). Per a cada espècie es mostren mapes de distribució de captures, paràmetres biològics i talla de primera maduresa, cicle reproductiu i distribució de freqüència de talles (per métiers en el cas de l’arrossegament).

D’altra banda, a State of Fisheries in Catalonia, Part 2: Stock assessment es presenten els resultats de l’avaluació d’estocs pesquers realitzada per l’ICATMAR. L’avaluació d’estocs té com a objectiu determinar, mitjançant models matemàtics, si l’explotació de les poblacions d’espècies marines s’està fent d’acord als límits de sostenibilitat. A l’informe d’enguany, les avaluacions s’han dut a terme fent servir dos tipus de metodologies. Per una banda, el model LBSPR (Length-Based Spawning Potential Ratio) que, tenint en compte la freqüència de talles i la biologia de les espècies, permet estimar la capacitat reproductiva de poblacions. Per l’altra, el model SPiCT (Stochastic surplus Production Model in Continuous Time) permet estimar el grau de mortalitat per pesca i l’estat de les poblacions basant-se en dades històriques de captures i de biomassa.

Resultats de l’avaluació d’estocs amb el model SPiCT d’espècies demersals incloses al WMMAP: moll de fang, lluç, gamba blanca, escamarlà i gamba rosada.

Tots dos models s’han utilitzat per avaluar els estocs de les principals espècies demersals incloses al WMMAP (West Mediterranean Multiannual Plan) de la Unió Europea, és a dir, lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca, i les principals espècies de petits pelàgics, sardina i seitó. Al basar-se en assumpcions i dades diferents, els dos models emprats, LBSPR i SPiCT, ofereixen, en alguns casos, perspectives diferents sobre l’estat de les poblacions. Per tant, és important que la informació que proporcionen sigui analitzada amb cura a l’hora de proposar recomanacions derivades en matèria de gestió pesquera.

De cara al futur, l’ICATMAR continuarà amb el seu programa de monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana per tal d’obtenir una sèrie de dades a llarg termini que permeti l’aplicació de models més complexos com, per exemple, SS3 (Stock Synthesis 3). Aquest tipus de models permet integrar informació diversa de forma simultània, com ara dades històriques de captures, canvis en la selectivitat dels arts de pesca, o diferències en la dinàmica de la població entre sexes. Per aquest motiu, ofereixen resultats que s’ajusten més a la realitat i poden esdevenir una eina potent per al desenvolupament de recomanacions de gestió basades en evidències científiques dirigides a assegurar la sostenibilitat de les pesqueres.

Vols iniciar-te en el món de la recerca a l’ICATMAR?

S’obre el termini per optar a una beca JAE Intro 2024 amb la que podràs realitzar una estada de set mesos al Servei d’Assessorament en Pesca de l’ICATMAR.

  • Requisits: estudiants d’últim curs de grau o màster oficial amb nota mitjana de 7,5
  • Data límit: 19 de maig del 2024
  • Remuneració: 4.200€ (600€/mes)
  • Bases de la convocatòria i inscripcions: https://sede.csic.gob.es/intro2024

Descripció de l’oferta

Els recursos pesquers marins constitueixen un gran percentatge de l’economia mundial; el coneixement sobre l’estat de les seves poblacions és crucial per a la gestió adequada d’aquests recursos. Aquest camp d’estudi adquireix major rellevància en un context de canvi global, en el qual els recursos poden canviar en abundància i distribució, adaptant-se al canvi climàtic. Un bon exemple al litoral mediterrani espanyol és la gamba blanca, Parapeneus longirostris. Aquesta espècie es veu beneficiada per l’increment de la temperatura i de la salinitat pel que s’ha convertit en un dels recursos pesquers més importants per a la flota d’arrossegament actual (https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2023.115838).

El seu estudi és de gran importància per realitzar una gestió pesquera adequada i sostenible mantenint alhora la socioeconomia del sector pesquer. Per això, l’objectiu d’aquest projecte és conèixer l’estat de salut reproductiu i les afeccions o patògens que poden presentar les poblacions de gamba blanca a la costa catalana. Alhora, es pretén comparar aquests paràmetres en llocs amb diferents nivells d’impacte antròpic (Barcelona i La Ràpita) amb la finalitat de detectar possibles indicadors de degradació ambiental.

En el marc d’aquest projecte es duran a terme les següents activitats: 1) Es recolliran estacionalment durant un any 30 exemplars en dues zones de pesca de la costa catalana (Barcelona i La Ràpita) utilitzant el monitoratge continuat que l’ICATMAR du a terme mitjançant embarcacions d’arrossegament. 2) Els espècimens es processaran en fresc. Es prendran mesures de longitud i pes, es determinarà el sexe, el pes de la gònada de les femelles i l’estadi gonadal. Una porció de cada òrgan es fixarà per a histologia, microscòpia electrònica de transmissió (MET) i anàlisis moleculars. 3) Es realitzaran talls histològics per determinar el desenvolupament gonadal en femelles i per detectar paràsits, patologies o anomalies en els teixits. 4) En el cas de trobar paràsits o patologies s’estudiaran juntament amb especialistes a través de MET i anàlisis moleculars.

Aquest projecte es durà a terme en col·laboració de la Dra. Carmen Gilardoni, investigadora postdoctoral de l’ICM-CSIC que disposa d’experiència en el camp de la parasitologia marina. Si teniu qualsevol dubte en relació a l’oferta, escriviu a la Dra. Eve Galimany a l’adreça galimany@icm.csic.es.

Descarrega’t els últims informes de l’ICATMAR

Ja són disponibles els últims informes de l’ICATMAR a la secció Publicacions.

D’entrada, a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 1 s’hi explica la metodologia del monitoratge continuat dels recursos pesquers al llarg de la costa catalana realitzat per l’ICATMAR durant els darrers quatre anys. A continuació, es mostren els resultats del seguiment científic de la flotes d’arrossegament, encerclament i arts menors (sonsera, pop roquer i, per primera vegada, cranc blau).

Pel que fa a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 2, s’hi presenta l’avaluació dels estocs de les principals espècies incloses al Pla Multianual de gestió de la pesca demersal (Western Mediterranean Multiannual Plan): lluç, moll, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca. A més, també inclou, per primera vegada, l’avaluació dels estocs de sardina i seitó presents a la costa catalana, espècies de referència del Pla de Gestió de la flota d’encerclament.

Per acabar, Fisheries advisory report for the Northern GSA6 2023 és un recull de consideracions en gestió pesquera per a la zona FAO GSA-6, la subàrea geogràfica on es troben les costes de Catalunya. Consta d’una sèrie de propostes i plantejaments al voltant de qüestions com l’increment de la selectivitat dels arts d’arrossegament, la implantació de portes sense contacte amb el fons i l’efectivitat de les zones d’exclusió permanent a la pesca, entre d’altres.

Una nova xarxa de radars mesurarà els corrents marins i l’onatge a temps real

Els corrents marins exerceixen un paper clau a l’oceà en transportar calor, nutrients i organismes planctònics. A més, afecten el transport marítim, l’activitat pesquera, la qualitat de l’aigua de les platges i determinen la trajectòria dels contaminants i altres objectes a la deriva.

En total, la xarxa estarà formada per 7 antenes, 2 de les quals ja funcionen i la resta es posaran en marxa abans de la fi del 2024 / ICM-CSIC.

Tot i la seva importància, a Catalunya les mesures existents sobre els corrents marins  són certament limitades. No obstant això, a partir d’ara l’abast i la resolució d’aquestes dades millorarà notablement gràcies a la posada en marxa d’una nova xarxa de radars d’alta freqüència gestionada per l’ICATMAR, un òrgan de cooperació entre l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu assessorar científicament en temes marítims, promoure la cooperació i impulsar la recerca marina.

“La nova xarxa permetrà fer un seguiment dels corrents marins i de l’onatge a temps real, la qual cosa contribuirà a millorar la gestió pesquera, l’estat de la biodiversitat, la seguretat i  el transport marítim”, explica l’investigador de l’ICM-CSIC Jordi Isern, responsable del nou servei d’oceanografia operacional de l’ICATMAR, que afegeix que “els radars ajudaran també a preveure el moviment de contaminants per poder-ne reduir l’impacte entre   la línia de costa  i unes 40 milles mar endins”.

En total, la xarxa estarà formada per 7 antenes -2 de les quals ja funcionen i la resta es posaran en marxa abans de la fi del 2024- que  proporcionaran la direcció i la intensitat dels corrents superficials –a 1 metre de fondària-, i mesures de l’onatge a cada hora.

“Es tracta d’informació bàsica per millorar la gestió pesquera, optimitzar les rutes de navegació i contribuir a la recerca de persones en cas de naufragi”, detalla en aquest sentit Isern.

Per acabar, la nova xarxa es complementarà amb el desplegament, durant els dos pròxims anys, d’una altra xarxa de boies oceanogràfiques dissenyada en conjunt amb el Servei Meteorològic de Catalunya que servirà per obtenir mesures dels corrents de fons, la temperatura i la salinitat superficials, l’onatge i diverses mesures atmosfèriques. Totes aquestes dades s’integraran amb altres recollides a les costes europees en el marc de diferents projectes nacionals i internacionals.

Amb tot, aquestes infraestructures serviran per avançar en el desenvolupament sostenible de l’Economia Blava a Catalunya, que inclou els sectors pesquers i d’activitats marítimes recreatives, però també per optimitzar les respostes davant situacions d’emergència com ara els naufragis o l’abocament de contaminants. Així mateix, la incorporació d’aquestes dades als models oceànics que s’estan desenvolupant en el context de l’ICATMAR permetrà fer prediccions dels corrents marins molt més acurades.

Catalunya afegeix 20 zones d’exclusió permanent a la pesca a la seva superfície marina protegida

La creació d’aquesta nova xarxa d’àrees marines protegides suposa una ampliació sense precedents de l’espai de la costa catalana on no es permet la pesca demersal.

Les noves zones d’exclusió a la pesca sumen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa equival aproximadament a la superfície d’Andorra.

 

Font: ICATMAR / Autors: José Antonio García del Arco & Joan Sala-Coromina

Catalunya ha afegit aquest 2022 un total de 20 noves zones d’exclusió permanent a la pesca demersal, és a dir, la d’espècies que habiten al fons del mar. Aquestes zones ocupen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa multiplica per 283 la superfície marina on no es pot realitzar aquest tipus de pesca.

La creació d’aquesta nova xarxa d’àrees protegides és el resultat d’una estreta col·laboració entre les confraries de pescadors de Catalunya, el sector científic, representat per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya durant més de tres anys.

“Aquesta mesura contribuirà a la recuperació dels ecosistemes i de les poblacions d’espècies marines que en formen part”, celebra la investigadora de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Laura Recasens.

La iniciativa s’emmarca dins de l’Estratègia Marítima de Catalunya, que està basada en el model de la cogestió, és a dir, en la participació activa de tots els actors implicats en la presa de decisions sobre gestió pesquera. Tot i això, els primers passos els van donar l’any 2013 un grup de pescadors de la Confraria de Roses que va decidir fer el primer tancament d’una zona de pesca. Més tard, al 2015, un equip científic de l’ICM-CSIC va començar a estudiar com aquesta mesura estava contribuint a la recuperació de l’ecosistema.

Aquest primer tancament va comportar un increment en l’abundància de juvenils i adults d’espècies comercials, no només dins l’àrea protegida, sinó també en les àrees adjacents. Arran dels bons resultats, es va decidir estendre la iniciativa a totes les confraries de Catalunya fins a l’establiment, ara, d’aquesta xarxa de 20 noves àrees marines protegides al llarg de tot el litoral.

Així mateix, el model català s’està implementant en altres zones de l’Estat gràcies a la col·laboració entre l’ICATMAR i el Instituto Español de Oceanografía (IEO) amb la Secretaria de Pesca del govern espanyol.

Una fita històrica

En conjunt, les diferents zones sumen un total de 462 kilòmetres quadrats protegits, el que equival aproximadament a la superfície d’Andorra.

“Valorem molt positivament el fet que, per poder dur a terme la implementació d’aquest model a Catalunya, les diferents confraries de pescadors hagin renunciat a explotar part dels seus caladors, contribuint així a la protecció dels ecosistemes marins”, exposa en aquest sentit l’investigador de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Joan B. Company, convençut que la nova mesura serà molt beneficiosa per al medi marí.

I és que, a conseqüència de l’existència d’aquesta xarxa d’àrees marines protegides, des del gener de 2022 no s’hi permet cap mena d’activitat pesquera demersal, la qual cosa afavorirà la recuperació de la biodiversitat i l’augment de la biomassa de les espècies que hi habiten, incloent-hi la de les d’interès pesquer.

En aquest sentit, des de l’ICATMAR i l’ICM-CSIC s’està apostant per un programa de seguiment i restauració dels ecosistemes explotats que asseguri una recollida continuada de dades científiques de qualitat per informar les decisions de l’administració en matèria de gestió pesquera.