Descarrega’t els últims informes de l’ICATMAR

Ja són disponibles els últims informes de l’ICATMAR a la secció Publicacions.

D’entrada, a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 1 s’hi explica la metodologia del monitoratge continuat dels recursos pesquers al llarg de la costa catalana realitzat per l’ICATMAR durant els darrers quatre anys. A continuació, es mostren els resultats del seguiment científic de la flotes d’arrossegament, encerclament i arts menors (sonsera, pop roquer i, per primera vegada, cranc blau).

Pel que fa a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 2, s’hi presenta l’avaluació dels estocs de les principals espècies incloses al Pla Multianual de gestió de la pesca demersal (Western Mediterranean Multiannual Plan): lluç, moll, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca. A més, també inclou, per primera vegada, l’avaluació dels estocs de sardina i seitó presents a la costa catalana, espècies de referència del Pla de Gestió de la flota d’encerclament.

Per acabar, Fisheries advisory report for the Northern GSA6 2023 és un recull de consideracions en gestió pesquera per a la zona FAO GSA-6, la subàrea geogràfica on es troben les costes de Catalunya. Consta d’una sèrie de propostes i plantejaments al voltant de qüestions com l’increment de la selectivitat dels arts d’arrossegament, la implantació de portes sense contacte amb el fons i l’efectivitat de les zones d’exclusió permanent a la pesca, entre d’altres.

Una nova xarxa de radars mesurarà els corrents marins i l’onatge a temps real

Els corrents marins exerceixen un paper clau a l’oceà en transportar calor, nutrients i organismes planctònics. A més, afecten el transport marítim, l’activitat pesquera, la qualitat de l’aigua de les platges i determinen la trajectòria dels contaminants i altres objectes a la deriva.

Tot i la seva importància, a Catalunya les mesures existents sobre els corrents marins  són certament limitades. No obstant això, a partir d’ara l’abast i la resolució d’aquestes dades millorarà notablement gràcies a la posada en marxa d’una nova xarxa de radars d’alta freqüència gestionada per l’ICATMAR, un òrgan de cooperació entre l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu assessorar científicament en temes marítims, promoure la cooperació i impulsar la recerca marina.

“La nova xarxa permetrà fer un seguiment dels corrents marins i de l’onatge a temps real, la qual cosa contribuirà a millorar la gestió pesquera, l’estat de la biodiversitat, la seguretat i  el transport marítim”, explica l’investigador de l’ICM-CSIC Jordi Isern, responsable del nou servei d’oceanografia operacional de l’ICATMAR, que afegeix que “els radars ajudaran també a preveure el moviment de contaminants per poder-ne reduir l’impacte entre   la línia de costa  i unes 40 milles mar endins”.

En total, la xarxa estarà formada per 7 antenes -2 de les quals ja funcionen i la resta es posaran en marxa abans de la fi del 2024- que  proporcionaran la direcció i la intensitat dels corrents superficials –a 1 metre de fondària-, i mesures de l’onatge a cada hora.

“Es tracta d’informació bàsica per millorar la gestió pesquera, optimitzar les rutes de navegació i contribuir a la recerca de persones en cas de naufragi”, detalla en aquest sentit Isern.

Per acabar, la nova xarxa es complementarà amb el desplegament, durant els dos pròxims anys, d’una altra xarxa de boies oceanogràfiques dissenyada en conjunt amb el Servei Meteorològic de Catalunya que servirà per obtenir mesures dels corrents de fons, la temperatura i la salinitat superficials, l’onatge i diverses mesures atmosfèriques. Totes aquestes dades s’integraran amb altres recollides a les costes europees en el marc de diferents projectes nacionals i internacionals.

Amb tot, aquestes infraestructures serviran per avançar en el desenvolupament sostenible de l’Economia Blava a Catalunya, que inclou els sectors pesquers i d’activitats marítimes recreatives, però també per optimitzar les respostes davant situacions d’emergència com ara els naufragis o l’abocament de contaminants. Així mateix, la incorporació d’aquestes dades als models oceànics que s’estan desenvolupant en el context de l’ICATMAR permetrà fer prediccions dels corrents marins molt més acurades.

Consulta els últims informes de l’ICATMAR

Ja podeu consultar i descarregar a la secció Publicacions els últims informes de l’ICATMAR.

A State of fisheries in Catalonia 2021, Part 1 es recullen, per una banda, els resultats del monitoratge de la flota pesquera comercial catalana al llarg de 2021 i, per l’altra, es descriuen els canvis i actualitzacions aplicats als sistemes d’informació i a l’anàlisi de dades emprats per a la realització d’aquest informe. A més, es presenta un anàlisi espai-temporal de l’estructura per métiers de la flota catalana d’arrossegament.

Pel que fa a State of fisheries in Catalonia 2021, Part 2 s’hi presenten els resultats obtinguts per l’ICATMAR fent servir, per primera vegada, dades pròpies per a l’avaluació d’estocs pesquers al llarg de la costa catalana. L’avaluació es realitza per a cinc espècies objectiu del WMMAP (Western Mediterranean Multiannual Plan): el moll, el lluç, la gamba blanca, l’escamarlà i la gamba rosada.

Per últim, Fisheries advisory report for the Northern GSA6 2021 és un recull de consideracions en gestió pesquera per a la GSA6, la subàrea geogràfica on es troben les costes de Catalunya. En aquest informe es presenten conclusions tretes del monitoratge que es realitza des de l’ICATMAR per a la pesqueria d’arrossegament catalana, així com una anàlisi de l’efectivitat de les zones d’exclusió permanent a la pesca al nord de Catalunya, entre d’altres consideracions.

Catalunya afegeix 20 zones d’exclusió permanent a la pesca a la seva superfície marina protegida

Les noves zones d’exclusió a la pesca sumen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa equival aproximadament a la superfície d’Andorra.

Font: ICATMAR / Autors:J osé Antonio García del Arco & Joan Sala-Coromina

Catalunya ha afegit aquest 2022 un total de 20 noves zones d’exclusió permanent a la pesca demersal, és a dir, la d’espècies que habiten al fons del mar. Aquestes zones ocupen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa multiplica per 283 la superfície marina on no es pot realitzar aquest tipus de pesca.

La creació d’aquesta nova xarxa d’àrees protegides és el resultat d’una estreta col·laboració entre les confraries de pescadors de Catalunya, el sector científic, representat per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya durant més de tres anys.

“Aquesta mesura contribuirà a la recuperació dels ecosistemes i de les poblacions d’espècies marines que en formen part”, celebra la investigadora de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Laura Recasens.

La iniciativa s’emmarca dins de l’Estratègia Marítima de Catalunya, que està basada en el model de la cogestió, és a dir, en la participació activa de tots els actors implicats en la presa de decisions sobre gestió pesquera. Tot i això, els primers passos els van donar l’any 2013 un grup de pescadors de la Confraria de Roses que va decidir fer el primer tancament d’una zona de pesca. Més tard, al 2015, un equip científic de l’ICM-CSIC va començar a estudiar com aquesta mesura estava contribuint a la recuperació de l’ecosistema.

Aquest primer tancament va comportar un increment en l’abundància de juvenils i adults d’espècies comercials, no només dins l’àrea protegida, sinó també en les àrees adjacents. Arran dels bons resultats, es va decidir estendre la iniciativa a totes les confraries de Catalunya fins a l’establiment, ara, d’aquesta xarxa de 20 noves àrees marines protegides al llarg de tot el litoral.

Així mateix, el model català s’està implementant en altres zones de l’Estat gràcies a la col·laboració entre l’ICATMAR i el Instituto Español de Oceanografía (IEO) amb la Secretaria de Pesca del govern espanyol.

Una fita històrica

En conjunt, les diferents zones sumen un total de 462 kilòmetres quadrats protegits, el que equival aproximadament a la superfície d’Andorra.

“Valorem molt positivament el fet que, per poder dur a terme la implementació d’aquest model a Catalunya, les diferents confraries de pescadors hagin renunciat a explotar part dels seus caladors, contribuint així a la protecció dels ecosistemes marins”, exposa en aquest sentit l’investigador de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Joan B. Company, convençut que la nova mesura serà molt beneficiosa per al medi marí.

I és que, a conseqüència de l’existència d’aquesta xarxa d’àrees marines protegides, des del gener de 2022 no s’hi permet cap mena d’activitat pesquera demersal, la qual cosa afavorirà la recuperació de la biodiversitat i l’augment de la biomassa de les espècies que hi habiten, incloent-hi la de les d’interès pesquer.

En aquest sentit, des de l’ICATMAR i l’ICM-CSIC s’està apostant per un programa de seguiment i restauració dels ecosistemes explotats que asseguri una recollida continuada de dades científiques de qualitat per informar les decisions de l’administració en matèria de gestió pesquera.